Les falles a Tissora

Tots sabem l'enorme implantació soci cultural que tenen les falles a valència. En l'escola també es percep i molt. Sobretot en les classes d'indumentària valenciana, perque el patronatje i la costura estan molt lligades a la festa. 

Hi ha una pregunta que ens rondava al cap, ¿de quines falles hi ha representació a l'escola? Anit plantegem esta pregunta per el whatsapp de l'escola: 

De quina falla eres?
La resposta va ser sorprenent. En poquet de temps tinguerem 37 respostes!!! 

De moment estes son les 30 comisions on tenim representació:

ALVARO LOPEZ - SAN JUAN DE DIOS

ARQUITECTO ALFARO - FRANCISCO CUBELLS

AVDA. CAMPANAR - HIPOLITO ROVIRA

CAMI NOU DE PICANYA - NICOLAU PRIMITIU

DOS DE MAIG - PATERNA

DUQUE DE GAETA

ESCALANTE-MARINA

FONTANARS-LA PANDEROLA

GENERAL ASENSIO-MARQUES DE SOLFERIT, QUART DE POBLET

GLORIA-FELICITAT-TREMOLAR, CASTELLAR-OLIVERAL

INGENIERO MANUEL MAESE-C. LLORENS

J.J. DOMINE-PORT

JOSE BENLLIURE-TEATRO LA MARINA

JUSTO VILAR - MERCAT DEL CABANYAL

LA PAU - RIBAROJA DEL TURIA

LA PLAÇA-TORRENT

L'ALGUER - ING.RAFAEL JANINI 

LO RAT PENAT

MAESTRO VALLS-MARINO ALBESA    

MOLINELL - ALBORAYA

MURILLO-PALOMAR

PINEDO - TRES CAMINS

PLATJA PATACONA -CAMI DE VERA

RAMIRO DE MAEZTU - HUMANISTA FURIO

RAMON DE ROCAFULL-CONDE ALACUAS   

ROSARIO - PLAZA CALABUIG

RUBEN DARIO - FRAY LUIS COLOMER

TORRENT - BENEMERITA 

VALENCIA TEODORO LLORENTE-EL CANO, XIRIVELLA

VIDAL DE CANELLES-SANCHEZ COELLO

Si encara no has donat la teua resposta, no veus en el llistat la teua falla, escriu-nos al whatsapp 601 281 650 i anirem actualitzan el llistat.

Curiositat: ¿Per que la paraula “falles”?

La paraula valenciana falla deriva del llati FACULA, que significa “torxa” (en castellá "antorcha"). Per tant, te el mateix orige etimològic que la paraula castellana “hacha" (en valencià "estral"). Precisament el significat originari de falla fou precisament “torxa”, però en el pas dels segles ha anat evolucionant fins donar nom a les festes que se celebren a Valencia i altres localitats.

El vocable passà de l'idioma valencià al castellà sense variació encara que el seu plural, que designa actualment al conjunt de la festa, sí es diferent: Falles en valencià i Fallas en castellà, per la manera de fer el plural que te un i altre.



Significats de la paraula falla al llarg de la Història

TORCHA
Una falla, primitivament, era simplement una torxa utilitzada per a il·luminar. No obstant això, també s'encenien torxes en moments d'alegria o festa, per aixo el significat festiu de la paraula pareix que ha estat present en ella des del principi. Amb este sentit es pot trobar en alguns textos valencians del segle XIII. Encara hi ha llocs on s'anomena falla a les torxes, com en la localitat d'Agullent i en l'Alta Ribagorça (Pirineu de Lleida) , on les festes es basen en estos objectes.

FOGUERA
En el segle XVI, la paraula falla va passar a denominar al foc que es feia en el sòl com a centre d'una reunió o d'una festa. També es cridava així a les fogates que s'encenien en dies especials, ja siguen canvis d'estació o dedicats a un sant (els casos de Sant Josep, Sant Antoni i Sant Joan) , i les que servien per a anunciar o celebrar una batalla guanyada". Sense eixir del sentit d'avís que tenia el foc, eren també falles les fogueres usades com a mitjà de comunicació per avisar de l'arribada d'invasors, per exemple. D'esta classe era l'antiga falla del Micalet de València.

FOGUERA DE TRASTOS VELLS
Les rudimentàries fogueres festives van passar a fer-se amb mobles i altres trastos inservibles que es cremaven en dies assenyalats, com se seguix fent actualment a Sant Antoni i Sant Joan en algunes localitats. En esta paraula, doncs, perdura el sentit de festivitat, havent-se perdut pràcticament el seu originari significat instrumental (objecte per il·luminar o comunicar-se).

NINOTS SATÍRICS QUE ES CREMEN
Al segle XVIII es comença a vore en algunes localitats valencianes la costum de cremar ninots, els quals representen personatges que es pretenen censurar o criticar. A estes fogueres evolucionades també se les anomenava falles.

MONUMENT ARTÍSTIC CONSTRUÏT PER CREMAR
Quan va aparèixer a València el cadafal satíric i artístic que es posa al carrer per cremar a la vespra de Sant Josep (posteriorment es cremaria la nit d'este mateix dia), també va prendre el nom de falla. Com que hi havia moltíssims monuments a la ciutat, la festivitat es va denominar amb el plural d'aquesta paraula, Falles, o amb la locució Les Falles de Sant Josep, al considerar-se en honor d'este sant. En castellà, la festa es va anomenar Fallas.

COMISSIÓ FESTERA ENCARREGADA DEL MONUMENT ARTÍSTIC
El monument va acabar donant nom al grup de veïns d'un barri que s'encarregava de gestionar o realitzar la seua construcció. Per això actualment a una comissió fallera se li anomena també falla. El seu plural Falles també s'ha estès el seu significat amb el temps, englobant a tot el que té a vore amb la festa com a fenomen social i festiu: Junta Central Fallera, artistes fallers, comissions, pirotècnia, actes, etc.